28.3.08

E-Book, nou format cultural (I)

Text suscitat a partir de la lectura del reportatge "Literatura sin papel", escrit per Winston Manrique Sabogal a Babelia.



E-Book, nou format cultural (I)





La cultura, vulguem o no, també està determinada per les tecnologies i la seva evolució. El propòsit de la present sèrie és reflexionar al voltant del llibre electrònic o digital (ebook), una realitat emergent que amenaça amb desplaçar el llibre imprès. I promet modificar la relació dels escriptors amb el seu públic. Un intercanvi i diàleg menys traumàtic que l'exposat a Misery. Un nou univers on la paraula està subordinada al poder multimèdia. Sota el meu parer el llibre imprès té encara una llarga vida i dubto que l’ebook (llibre electrònic) li pugui fer ombra a curt termini. Altrament, es tractaria més aviat d’una introducció al mercat a molt llarg termini, a causa de l’assentament històric del llibre, imbricat socialment de forma molt ferma a través d’herències, mercats, negocis, màfies i oficis...

Una de les primeres idees que sorgeixen en el debat versa sobre el suport de la lectura. L’argumentació clàssica és que la lectura en una pantalla no és bona per la nostra salut visual. Molt sovint l’oculista ens pregunta pejorativament quantes hores passem davant de l’ordinador, al temps que ens adverteix del possible perjudici. Així doncs, llegir “Guerra i pau” de Tolstói en una pantalla els hi pot semblar a molts un primer pas cap a la ceguesa. Tanmateix, els equips informàtics (computadores de mà dites PDAs i altres aparells de visualització) milloren dia a dia la seva comoditat visual. En aquest sentit, actualment han aparegut nous dispositius basats en la tecnologia de tinta electrònica que permeten la lectura en un suport equiparable al paper en nitidesa, contrast i descans per la vista. El dispositiu de lectura electrònica iLiad d’iRex és un exemple disponible al mercat. A més, un factor que afavoreix la implantació dels ebook reader és el volum d’informació, cada cop més dilatat i que el ciutadà és veu obligat a manegar. Un ebook reader permet la consulta des de qualsevol lloc, l’estalvi d’impressió, una millora substancial en els nivells de cerca i selecció, etc. No tan sols suposa l'accés gairebé infinit a llibres i informació, també unes enormes possibilitats com a instrument de saber i entreteniment. En aquest sentit la interactivitat és una opció molt preuada: el fet de poder enllaçar-te amb altres llibre com diccionaris o traductors sense sortir de la pàgina que estem llegint. O bé anar copiant fragments per tal de fer una impressió selectiva. En un paroxisme replicant alguns incorporen, pels més romàntics, unes etiquetes olfactives. Tot plegat sembla un intent maniàtic i paradoxal de semblar-se a un objecte concret que ja existeix. Així doncs, el principal repte de futur que marcarà l’èxit del format és aconseguir derrotar la creença que té el llibre com a únic objecte de lectura i la percepció de malestar visual que comporten les pantalles. Sota el meu parer, no hi ha una oposició entre la publicació en paper i la digital, sinó entre l’hàbit de lectura i el de mirar. Crec que ambdós factors estan lligats i que en realitat el factor predominant el representa el suport, clarament en contraposició.

Un altre aspecte cabdal són les convulsions dintre de la indústria cultural. Teòricament el nou format s’adapta de ple al concepte d’indústria cultural, que Adorno i Horkheimer van definir a meitat dels anys 40, com la producció industrial de béns culturals com a mercaderia. Podríem dir que la indústria cultural del sector s’adapta als nous temps, però que al mateix temps pot ser engolida pels nous mecanismes tecnològics que se’ns presenten com a principals atractius. Jo crec que la industrial editorial patiria desajustos greus en el procés de fer més accessible la mercaderia, encara que econòmicament amb els abaratiments del paper tot faci pensar que podran obtenir ingents beneficis si es produeix l’assentament del model. Una de les principals raons és que no hi ha seguretat absoluta contra la pirateria. La Gestió de Drets Digitals (DRM), conjunt de tecnologies orientades a exercir restriccions d’acord amb els drets d’autors, no sembla cap fortalesa davant els pirates informàtics. De fet, actualment ja pots descarregar-te CDs amb 6000 llibres. Només cal donar un cop d’ull a indústries com la musical o la fílmica per veure com estan patint aquest problema. Segurament aquesta és una de les principals pors de les editorials. Cal pensar, a més, que les complicacions en aquest sector són molt més greus doncs el cinema té el contrapès de les sales de cinema com a espai social, el circuit de la televisió i el videoclub, i la música els concerts. Com ja es sabut les vendes de CDs estan caient en picat i on les promotores fan calés són amb els concerts i el control de tots els processos de producció. No obstant, amb els llibres la cosa és molt diferent doncs no hi ha forma de contrarestar les pèrdues ja que l’única font d’ingressos és la venta de llibres (a més dels ocasionals drets cinematogràfics). Altrament, a nivell cultural la situació podria ser nefasta doncs si les editorials perden diners, publicaran menys llibres i prendran menys riscos amb els autors novells. Si ara els autors ja tenen un percentatge sobre les ventes molt minsos, aleshores aquest cauria encara més.

Tenen les editorials el futur assegurat en les xarxes de la comunicació online? Un diari d’informació online, que renova els seus continguts cada mitja hora, sí, però l’essència d’una editorial no pot obviar que els usos socials determinen el futur dels mitjans. Altrament, és cert que la tasca de promoció d’una editorial serà la mateixa o superior, però altres feines i petits oficis com l’enquadernació o el disseny perdran valor i el seu espai. I què dir-ne del paper del llibreter? Quantes llibreries n’hi ha a l’estat espanyol? També són aspectes a valorar. No tot és visualitzar bé un text en una pantalla LCD, per molt que aquesta tingui uns determinats punts per polsada. Un altre factor de rebuig que pot sorgir el trobem en els amants del llibre. Què succeirà amb el mercat de llibres de segona mà? Sens dubte anirien perdent sentit entre els bits, així com el valor d’un llibre per antiguitat deixarà d’existir ja que l’ebook té el mateix valor avui que demà. Un altre qüestió: Sota quins termes es podrà compartir un llibre? Resulta atractiu regalar bits?





1 comentario:

Clara dijo...

Un bon post amb unes reflexions interessants, sí. Jo crec, no sé si massa ingènua, que els bits no acabaran mai de substituir el paper. Principalment perquè, per al qui li agrada llegir, un dels plaers afegits al del propi acte de lectura és el de disfrutar del propi llibre com a tal.

Mirar la portada, tocar les pàgines aviam si són gruixudes i rugoses o d'aquelles més suaus, aixecar el paper que de vegades embolcalla la veritable pell d'un llibre per saber com és... (que, per cert, sota el paper d'aquestes edicions, la portada que s'hi amaga sempre m'ha semblat que fa olor de pintallavis). O el valor afegit que té un llibre quan vas de biblioteca en biblioteca i no el trobes. I les prestatgeries de les llibreries de vell i les cares velles dels llibreters. O els secrets que pots amagar entre les pàgines d'un llibre que al cap d'un temps, quan els trobes, són sorpreses. I la sanefa visual que fan els lloms dels llibres, uns al costat dels altres, quan no fan poemes (veure Nina Katchadourian i els seus "Sorted books". Aquí: http://www.ninakatchadourian.com/languagetranslation/sortedbooks.php). I... mil coses més.

En fi, no sé si és que no crec que els E-Books en un futur substituiràn els llibres impresos, o és que senzillament no vull. Potser una mica de cada, però si des de la Bíblia de Guttemberg encara aguanten, siguem optimistes.