8.12.08

La societat dels dos terços (II)

Extracte del reportatge titulat "La societat dels dos terços" i publicat a ONGC (Núm. 26 i 27)


La societat dels dos terços (2/2)



Polítiques


El punt feble dels polítics respecte a la pobresa resideix en la falta d’inversions reals a llarg termini. Unes inversions a llarg termini que els hi podria impedir recollir-ne els fruits. En aquest sentit les eleccions suposen més un pas enrere que una renovació d’energies en la tasca social. Per què no es planifica la política social a llarg termini? On radiquen les claus del fracàs per arribar a uns acords mínims que tothom hauria de respectar? En Ramon Noró ens parla d’una societat immadura i l’Álex Masllorens, d’un desacord fonamental. “El partits conservadors tenen una certa tendència a ser més darwinistes i creure més en la idea de la predestinació. Per ells la pobresa és un fet consubstancial que difícilment es pot superar. Hi ha gent que no serveix i tampoc s’espavila. Això porta a una resposta més paternalista, a fer polítiques socials enteses com almoines i potenciar que a la gent que triomfa li vagin molt bé les coses”. El concepte de darwinisme social és tan feixista com visible a la nostra societat. Per al darwinisme social els nous pobres són el cost dolorosament immancable perquè els escollits estiguin cada dia en millors condicions de competir i crear riquesa. La seva formulació publica no és tan ardida, però a la pràctica es perd l’enrojolament. A tal efecte hi contribueix la resignació fatalista de la societat que veu en la pobresa un mal irresoluble i inherent a l’home i la seva historia.


La societat els exclou, l’Ajuntament els prohibeix i la policia els persegueix. L’última política que ha provocat veritables debats socials ha estat la nova ordenança cívica. Demanar diners en un semàfor, dormir en un banc o rentar-se en una font pot ser sancionat amb multes de fins a 600€. La pressió policial ha descol·locat a la gent sense llar dificultant el treball dels agents socials. Una normativa que indubtablement es preocupa més de penalitzar determinades conductes que de posar remei a les causes de les mateixes. “La gent sense llar no necessita una ordenança, sinó una solució als seus problemes. El problema és que a vegades fem les coses de cara a la galeria. No per resoldre els problemes, sinó per donar la sensació que s’han resolt” explota l’Àlex Masllorens. Més pausadament deixa anar: “L´ ordenança ni acabarà amb la pobresa, ni acabarà amb la prostitució, ni moltes de les coses que propagandísticament s’han dit que passaran. A vegades passa que els governs tenen certes obsessions per amagar les coses o resoldre els problemes amb lleis quan els problemes no es resolen tan de pressa. Es necessiten canvis de mentalitat de tothom, i no tan sols dels governs”. Quin sentit té sancionar una persona dement que no sap pràcticament ni on és, ni què està fent? Sens dubte aquesta persona necessita un altre tipus de solucions.

En Roberto viu ara en una casa “okupada”. Ens comenta que “estava fart de viure en el carrer, passar fred i de que la policia li fiqués multés per dormir a la via pública. ¿ Com volen que pagui 300€?. És injust.”. En l’exercici la seva feina també ha patit daltabaixos. “Venia figures fetes de llauna al carrer, però venia la urbana i m’ho treia tot, em treia els diners... Fent això podia guanyar en un dia 30 o 40€; força més que ara. Estava bé i tampoc tinc tantes alternatives. O si no s’ha de robar, però jo no robo. No m’agrada robar, em punxo, però tinc valors”. El cim de la doble moral perversa el trobem a pràctiques, titllables d’autocràtiques, com la neteja de la ciutat per les últimes festes de la Mercè, durant el casament de la infanta Cristina o amb motiu dels Jocs Olímpics a la nostra ciutat. El que se’n diu “netejar la cara a la ciutat” Com s’explica que la ciutadania accepti mesures tan immorals? “Perquè hi ha una demanda social que determinades coses es resolguin”. Hi estan d’acord majoritàriament? “En bona part, sí”, conclou l’Àlex Masllorens. “He vist moltes vegades gent a terra que estava no morint-se, però quasi, i la gent no mirava. Molta indiferència. No pensen el per què tens un problema. Molta indiferència i poca comprensió”.




Still I can point to one or two things I have definitely learned by being hard up. I shall never again think that all tramps are drunken scoundrels, nor expect a beggar to be grateful when I give him a penny, nor be surprised if men out of work lack energy, nor subscribe to the Salvation Army, nor pawn my clothes, nor refuse a handbill, nor enjoy a meal at a smart restaurant. That is a beginning.

Down and Out in Paris and London (1933) - George Orwell

THE belief that every man's experience ought to be worth something to the community from which he drew it, no matter what that experience may be, so long as it was gleaned along the line of some decent, honest work, made me begin this book. With the result before him, the reader can judge for himself now whether or not I was right.

How the Other Half Lives (1890) - Jacob A. Riis

4 comentarios:

David Flórez dijo...

No sé si habrás llegado a ver Ladoni (Palmas) de Artur Aristakiyan, una de las pocas películas que tratan el tema de aquellos que viven fuera de la sociedad, olvidados por ella... hmmm, ya sé que hacer esta tarde.

Y volviendo al tema, uno de las cumbres de la abyección de este año, ha sido la del padre de uno de los dos chavales que incineraron a una mendiga en un cajero, intentando justificar la acción de su hijo, puesto que al haber sido esa mujer condenada a muerte por la sociedad, su hijo y su amigo no habían hecho otra cosa que ejecutar la sentencia...

...Hablemos luego de sofistas...

ELIOT dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
MBI dijo...

eso

Aurelio Santos dijo...

Este señor está apoyado en mi lugar de trabajo... el Banco de España...